Antoni Verdaguer Serra

Sinopsis

1909, en una ciutat propera a Barcelona, dedicada principalment a la indústria tèxtil es teixeix una immensa teranyina d'interessos i intrigues, entre industrials, obrers, famílies de la burgesia...

Veure el tràiler de la pel·lícula

Critiques

...Verdaguer ha plantejat LA TERANYINA amb un estil reposat i detallista. El interès del film no és tant el tema, com el ritme que Verdaguer imposa a la narració, lenta i envoltant, dirigida cap una vertiginosa espiral de violència que la clou i amb la precisió d’uns actors que donen la talla dels seus personatges. (Quim Casas - "El Periódico", 3/11/1990)

...i algunes escenes estan resoltes amb gran vigor, com per exemple l'atac a un grup d’obrers per part del “somatent” o aquelles en que els germans Rigau s'insulten amb una falta de seny decididament admirable. LA TERANYINA és una de les mostres més dignes i sòlides de l'últim cinema català, recolzada amb fermesa per una ambientació excel·lent i una producció irreprotxable. (José Luís Guarner - "La Vanguardia", 8/11/1990)

La història de la lluita pel poder que els diversos integrants d’una família burgesa emprenen, en el context de 1909, per aconseguir el control d'una fàbrica tèxtil que confecciona els uniformes de l’exèrcit espanyol per combatre a la guerra del Rif, és l'equivalent local d'allò que Luchino Visconti va fer amb "La caiguda dels déus" o Andrzej Wajda amb “La terra de la gran promesa”. LA TERANYINA fa miracles amb el seu pressupost i recorre a la imaginació per solucionar les escenes d’exteriors o de masses. Tanmateix, s’apropa tant com pot a l’intimisme per explotar els millors elements dels quals disposa. Nascuda de la voluntat, inconfusiblement cinematogràfica, d'un cineasta - Antoni Verdaguer – que mai no ha ocultat la seva aspiració a fer un cinema de gènere al servei del gran públic. (Esteve Riambau - "Avui", 15/2/1991)

De tot aquest viatge en el temps, és curiós de veure l’actualitat de la història, que es podria resumir en una imatge: un treballador pintant “No a la guerra” en una façana de Can Rigau on es fabrica roba militar. En aquest cas, el poble no fa cassolades sinó barricades en contra de la represa de l’aventura colonial per conquerir les mines del Rif. Les classes baixes s’hi oposen perquè són transformades en carn de canó. Alguns empresaris catalans també hi van en contra: el tèxtil no hi té gaire a guanyar, en aquest conflicte, i sí que hi té molt a perdre. El terrorisme, els interessos comercials en mig dels conflictes bèl·lics, les mobilitzacions populars, la falta d’entesa amb Madrid... són algunes de les qüestions que es tracten en aquesta aventura dels Rigau que podrien ser qualsevol família burgesa catalana del segle XX i qui sap també si del segle XXI. (Ada Castells – "Sàpiens", Gener 2005)