Antoni Verdaguer Serra

Sinopsis

Dues dones, al voltant dels cinquanta, decideixen renovar les seves vides. L'advocada freda, seca i agressiva arribarà a trobar el seu costat més sentimental, i la "maruja" dependent del marit, arribés a ser una dona resolta i independent... tot i que sempre tindran, entre elles, un home que compartir.

Veure el tràiler de la pel·lícula

Critiques

Dues actrius, Carmen Maura i Rosa Maria Sardà, tornen pels seus furs en una comèdia – PARELLA DE TRES – feta, presumiblement, a la seva mida i que és, sens dubte, la millor de les rodades fins ara pel seu director, Antoni Verdaguer, i es situa també entre els millors treballs de cadascuna d'elles, que no és dir poc... Una tan suggeridora, com inquietant, aproximació a l’univers de l'amistat femenina tan poc i, generalment, maltractada pel cinema.... No s'ha de pensar que es tracta d'un manifest feminista, ja que el que Verdaguer sembla proposar-se, i en qualsevol cas ha aconseguit en bona manera, és parlar sense masclisme – que ja és molt! - de les relacions no només entre homes i dones sinó també entre cada un dels sexes davant – o enfront – l’altre, essent el resultat un film que, sense ser magistral – ni pretendre-ho! –, es veu i es sent - cosa rara en el cinema espanyol – amb gust, interès i un punt de desassossec... (Cesar Santos Fontenla - "ABC", 17/9/1995)

...m’ha agradat molt el fet de que, a partir d'uns arquetips, que generalment funcionen molt bé a la comèdia, aquests acabin essent "personatges", i també m'ha agradat molt que la pel·lícula sigui “molt Lubistch" en el tipus de relació entre els personatges. Posem un exemple l’escena en que es descobreix el canvi d’orientació sexual de l’exmarit, és una escena que s’integra a la pel·lícula amb una tranquil·litat i una fantàstica naturalitat, que sorprèn perquè no és gens habitual... PARELLA DE TRES té també una posta en escena brillant, moltes vegades en pel·lícules d’aquestes característiques, amb dues grans protagonistes, es té tendència a fer una posta en escena teatral i poc creïble i aquesta pel·lícula té molt muntatge, molt moviment, molta planificació, unes transicions perfectes d’una seqüència a la que segueix i tot això li dóna un ritme sensacional. (Àlex Gorina - "Catalunya Ràdio", 23/9/1995)

A PARELLA DE TRES s’ha d'agrair a l'Antoni Verdaguer la seva moderació i elegància al filmar una història amb equívocs que podien haver desembocat en la més abjecte carrincloneria, en la comèdia babau tant freqüentada darrerament. Com també una subtil direcció d’actors, ja que Rosa Maria Sardà i Carmen Maura eviten qualsevol indici de rivalitat, servint-se mútuament les ocasions de lluïment... (Lluís Bonet Mojica - "La Vanguardia", 29/9/1995)

...PARELLA DE TRES és esplèndida!. Al comitè de selecció li va agradar molt. A la nostra audiència li ha agradat. A mi m’ha agradat. Sisplau transmeti el nostre agraïment i la nostra admiració al Sr. Verdaguer i a les dues actrius protagonistes... (Ruth Baily - Directora del "San Diego Film Festival", Califòrnia 3/4/1996)