Sinopsis
Una jove locutora de ràdio, durant el dia, viu petites aventures - generalment relacionades amb el sexe - que després compte - i magnifica - en el seu programa nocturn de ràdio titulat "L'escot". Per a ella els homes són com mocadors de paper: un sol ús... Fins que tem haver-se enamorat d'un d'ells.
Fitxa Tècnica
- Aj. Direcció: Cuca Valls
- Guió: Vicenç Villatoro (adaptació de la novel·la “Amorrada al piló” de Maria Jaén)
- Fotografia: Magí Torruella
- Dir. Artística: Ramon B. Ivars
- Muntatge: Amat Carreras
- Música: Ramon Muntaner
Fitxa Artística
- Laura Conti
- Abel Folk
- Jaume Valls
- Ferran Rañé
- Mingo Ràfols
- Pep Plà
- “Esclarecidos”
Veure el tràiler de la pel·lícula
Critiques
...amb L’ESCOT, Verdaguer es confirma no solament com un excel·lent tècnic, sinó també com un més que notable director d’actors, i amb un control de la posada en escena com poques vegades s’ha donat en el cinema català d’aquests darrers temps. S’ha fet un treball immens, convertint un enfilall d’escenes eròtiques, per no dir “hard”, en una línia argumental per a la qual Villatoro ha escrit uns diàlegs sucosos, directes i molt millors del que és habitual al nostre cinema. (Miquel Porter i Moix - "Avui", 25/2/1987)
...a L'ESCOT no hi trobem, en cap moment, bromes de mal gust, pujades innecessàries de to, sensació d' “amateurisme” en la posada en escena o escenes salvades amb pedaços durant el muntatge, és a dir: tots aquells problemes típics que han fet del cinema professional a Catalunya, una versió adulta del cinema "amateur”... L’ESCOT és una de les poques pel·lícules catalanes en les quals dona la sensació, de començament a final, que s’ha tingut clar el model a seguir: un cinema amb dignitat comercial i un “look” mínimament acurat... L’ESCOT és per a la nostra cinematografia un pas més cap a la seva normalitat. (Àngel Quintana - "Punt Diari", 25/2/1987)
Amb un notori sentit del risc, Verdaguer li ha confiat el paper principal a una debutant sense experiència, la brasilera Laura Conti, de bona planta i que acompleix dintre les seves possibilitats... L’ESCOT és un bon divertiment, sense més pretensions. (José Luís Guarner - "La Vanguardia")
L’ESCOT és una cinta eròtica i sobre l’erotisme, un producte que aprofitarà la desaparició de la categoria “S” per obtenir un èxit de taquilla del que està molt necessitat el cinema català. (Octavi Martí - "El País")
L’ESCOT té elements suficients per ser una pel·lícula “sorprenent”: la fotografia de Magí Torruella, és clara i respon a la seva activitat de fotògraf d’estrelles, amb un clar toc d’espot publicitari. El realitzador, Toni Verdaguer, segueix l’estètica d’Adrian Lyne – cal recordar a distancia “Flashdance” i “Nueve semanas y media” – buscant una conclusió, jugant a sorprendre, sempre sense passar-se, per a l’espectador que busca la sorpresa convinguda. (Pedro Crespo - "ABC", Madrid)
Es tracta d’entretenir l’espectador i provoca’l per mitjà d’una història sense més transcendència de les casi dues hores que dura. Es succeeixen les escenes eròtiques, la insinuació, el lluïment de la protagonista... no està malament la Conti: atractiva, amb una certa duresa, generosa, la seva presència es passeja contínuament per la pantalla. (J.M. Martínez Urtasún - "El Día", Zaragoza)