Antoni Verdaguer Serra

Sinopsis

1820, el comerç entre Catalunya i Cuba és un bon negoci, però no sempre el que arriba a Cuba són les mercaderies embarcades en les costes catalanes sinó "bonys" o "carbó" - com figura en els quaderns de bitàcola dels vaixells - que , en aquest cas, és sinònim d'esclaus africans.

Fitxa Tècnica

Fitxa Artística

Veure el tràiler de la pel·lícula

Critiques

... HAVANERA és una cinta que posseeix la virtut, no massa freqüent en el món del cinema, de saber compaginar la història en majúscules, amb les histories particulars dels personatges. El film és, per damunt de tot, una excel·lent oportunitat per a aquell espectador que desitgi compaginar el cinema d'aventures, amb una anàlisi crítica d’una societat que discrimina la persona en funció del sexe i el color de la pell. En definitiva. Verdaguer ens demostra com és possible fer cinema en català aconseguint que la qualitat i el sentit comercial es donin la mà. (Miquel Solé - "L'Actualitat", 28/5/1995)

...el cert és que HAVANERA acompleix la doble funció de ser una entretinguda pel·lícula d‘aventures i contenir claus de lectura històrica. Verdaguer té dues cartes fonamentals: el rodatge a Cuba, que li permet explotar l'exotisme a fons i una trama d'històries creuades que manté l’ interès pel que s‘està narrant. Te també uns personatges ben descrits, com voldria tenir qualsevol narració i fins i tot una picada d'ullet a l'espectador en forma d’aliança sorprenent entre dues dones, una aliança pròpia dels nostres temps de conscient reivindicació. (Mirito Torreiro - "El País", 30/5/1993)

Amb HAVANERA, el cineasta català Antoni Verdaguer, ens recorda amb força que no és només el Carlos Saura l'il·lustrador de la península. El seu film es situa al segle passat i descriu el tràfic d'esclaus entre l'Àfrica i Cuba, un tràfic sense pietat, on l'esclau comptava menys que una bèstia. El film, que dura dues hores i mitja, resulta ser una narració impetuosa, desmesurada, un melodrama de la passió i l'horror que connecta totalment amb el cinema actual i que és el que li dona la seva força. (Raymond Borde - "La Depèche", 29/8/1993)

...es tracta d'una pel·lícula d'execució brillant, amb una posada en escena elegant i sòbria, amb decorats i fotografia d’una gran bellesa que evoquen amb fidelitat plàstica l’època que descriu el film: la Cuba colonial de principis del segle passat i la burgesia comercial i naviliera catalana de l’època... Hi ha un gran mestratge per part del director en l'utilització de l’espai-temps i un dels grans encerts de la pel·lícula és la constant juxtaposició dels espais en que transcorre l’intriga... El tema d’ HAVANERA està tractat sense estereotips ni demagògia i dona una gran sensació de tractar-se d’una ficció “de vida i de veritat. (Victor Fuentes - Catedràtic de literatura espanyola de l’Universitat de Sta. Bàrbara-Califòrnia i autor de "Buñuel en México", Octubre de 1994)

...amb força escenes eròtiques i violentes al llarg del seu metratge, HAVANERA resulta ser un fresc que prodiga una àmplia mirada, gràcies a una producció equilibrada. sobre un període acolorit i elegant. A vegades, fins i tot, com hipnotitzats per la presencia d’una banda sonora d’aires “retro/camp”. HAVANERA potser no aprofundeix, això és segur, però és espectacle. (Dennis Harvey - "Variety", 5/12/1994)

...dotada de la perfídia, passió i la duresa de sentiments suficients, emulant les millors òperes, HAVANERA atrapa l’audiència i els ofereix un viatge pel costat salvatge, al mateix temps que distreu i dibuixa un retrat que condemna, de manera justificada, a aquests colonialistes depredadors. Salvatgeria i brutalitat hi apareixen a raig però recoberts d’un subtil vel de gentilesa i cultura, com la suor travessant el fil de lli fi. Irònicament, són els amos, i no els esclaus, els qui es mostren com animals. HAVANERA és el clàssic enfrontament entre el bé i el mal, poblat d'un fort i inoblidable repartiment de personatges. (P.D. Crane - "Cinequest" San José - Califòrnia, Novembre de 1994)

...HAVANERA ha estat un gran èxit entre la nostra audiència: un 68% d’aquells que l’han vist li han donat la màxima puntuació de 5 (excel·lent), un 14% l’han qualificat amb un 4 (molt bona) el 7% li han donat un 3 (bona), un 4% un 2 i un 7% li han donat un 1. No he sentit cap comentari en contra del film perquè el públic respon molt bé a aquesta pel·lícula i el seu talent artístic. (Halfdan - Director de “Cinequest" - The San José Film Festival Foundation, 20/11/1994)

...per a fer-nos cinc cèntims de com se les gastaven al Mar de les Antilles abans que retronessin els canons – com diu l’havanera “El meu avi” – el director Antoni Verdaguer vas fer una pel·lícula que ara ha sortit en format DVD. Després de veure-la ja no ve de gust cantar amb tanta força allò de “Visca Catalunya, visca El català!”. El guió dels escriptors Jaume Cabré, Jaume Fuster, Vicenç Villatoro i el mateix Verdaguer és una lliçó d’història que bé podríem aplicar en els nostres temps: si es fa una llei en defensa de la igualtat convé vetllar perquè es compleixi. HAVANERA ens parla de la dificultat d’aconseguir la llibertat i dels petits herois que sovint fan la història sense adonar-se’n, per la simple raó de sobreviure. L’esclava protagonista no sap res de grans proclames revolucionàries, ningú li ha de dir quins són els seus drets ni què és la justícia. L’esposa del negrer tampoc no ha anat a cap escola d’empresaris per saber com s’ha de portar una plantació, ni ha llegit res de lleis per esbrinar si té dret a fugir d’un marit violent. La vexació i el fàstic que pateixen aquestes dues dones és el seu únic impuls per actuar. Els seus noms no els trobarem a les enciclopèdies però amb les seves petites valenties de cada dia són elles les qui aconsegueixen capgirar la història. (Ada Castells - "Sàpiens", Juny 2004)