Antoni Verdaguer Serra

Sinopsis

A partir de la crisi d'una parella, es creen una sèrie d'afinitats que acaben formant dos nuclis veïns i enfrontats: un compost per dones i un altre per homes, però la situació no arribarà molt lluny abans que les coses comencin a tornar al seu llera.

Veure el tràiler de la pel·lícula

Critiques

...una comèdia que es deixa veure amb molta simpatia i que gira al voltant de diverses parelles en crisi, en la que s’alternen, molt hàbilment, les escenes còmiques amb d’altres plenes de tendresa, malgrat un final massa moralitzant pel meu gust, en el que cada ovella torna amb la seva parella. S’ha de destacar l’encertat repartiment . un fet habitual a les pel·lícules de Verdaguer – destacant el descobriment de la vena còmica de Jordi Dauder, fins ara poc o gens explotada. ... la utilització – del primer a l’últim pla de la pel·lícula – d’aquest aparell portador de la càmera, conegut com “stedycam” – que li dóna un lleuger moviment de “flotació” a la càmera – contribueix en gran mesura, com deia el seu realitzador a la presentació de la pel·lícula, a potenciar aquest “desequilibri emocional” de pràcticament tots els personatges, que semblen “flotar” en els seus dubtes i anades i vingudes, tant com la càmera “voladora” que els acompanya en tot moment. (Esteve Serra - "Cinema & Televisió", 2/12/1995)

Consumir telefilms en lloc d’anar al cinema, bé a ser com encarregar una “pizza” a domicili, en lloc de sortir a sopar en un bon restaurant. Però si no es surt de casa perquè plou, com el dimecres passat, en que TV3 va emetre DONES I HOMES, pot resultar, fins i tot, agradable. El repartiment d’aquest cinquè telefilm cuinat per TV3, és de categoria. La massa cruix. El bon ofici del director, Antoni Verdaguer, li dóna forma i el fa entrar bé pels ulls. Els ingredients no estant mal repartits i, en general, es digereix millor que els quatre telefilms anteriors... El millor és anar al cinema, però en nits de pluja d’hivern, asseure’s al sofà ben estarrufat i que et portin a domicili una bona “pizza” pot ser reconfortant, tot i que no sigui un plat de restaurant de cinc estrelles. (Marta Monedero - "Avui", 1/12/1995)